Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

dimarts, 31 de gener del 2012

1ª solitaria al Cavall Bernat - Una bonica història que cal conèixer

Tots ho sabem, el 27 d'octubre del 1935, Boix-Costa-Balaguer, pugen per primera vegada al Cavall. Però això tan senzill,  no ho fou tant aquell temps. Ningú va veure la gesta, i aquest detall va crear dubtes a molta gent. Josep Boix publica la ressenya al butlletí del CEC (nº 487) i el butlletí del Santuari de Montserrat, també se'n fa ressò, així com els diaris barcelonins. Però aquella ascensió dels tres xicots del Ateneu Enciclopèdic Català, no se la creu tot-hom. Es així com el Butlletí del Santuari, afegeix mes endavant "que si les proves de l'ascensió no son més concretes, no poden creure que hi hagin pujat".
Sembla que tot-hom es conforma. Tots menys Josep Costa, que rumia el seu proper pas. Així es com el
6 de març del 1936, quasi mig any després, fa la 2ª ascensió amb el company Isidre Collell, també en secret.
Tot surt bé, i a les hores, convoca a tot-hom, premsa inclosa, pel 15 de març, vuit dies mes tard. Davant de càmeres i una gentada que queda bocabadada, puja tot sol al cim del Cavall Bernat.
No cal dir, que la gesta de la cordada Boix-Costa-Balaguer, va quedar clarament reivindicada.
Els diaris de l'època se'n va fer ressò i publiquem la crònica d'un d'ells, el setmanari "Campeón"

dilluns, 30 de gener del 2012

Els Plecs del Llibre - Nos. 218-223 i 729

Si hi ha un nom que acredita unes agulles, es el d'aquesta curta serra que és desprenen del Montgròs (nº 217), en direcció est, desfullant-se com a "plecs d'un llibre" (metaforicament parlant).

La travessa dels Plecs l'atribuim a C. Balagué, P. Bosquets, L. Balagué i J. Tarragó, el dia 13 de juliol del 1942, arriben fins el cim del Plec Superior.
Es el 1950, que Torras i Nubiola, pugen al Plec Superior (nº 223), el darrer i més esvelt,  per la canal de la cara Sud.
La via que ha esdevingut, la "clàssica" del Plecs, es "l'aresta Arcarons" al Plec Superior, que puja pel costat de la canal de la Torras-Nubiola. L'obriren S. Martínez, A. Ballart, J. Borrut i M. Homs el primer de novembre del 1978.
També es Armand Ballart, acompanyat de Anna Massip, P. Barthere i J.C. Grisú, els que obriren l'esvelta Directa Sagitari per la foradada cara est del Plec Superior.
Son Salvador Ubach i Pere Rincón, qui pugen per primera vegada al Plec Inferior (nº 729), per la canal de la cara sud, progressant fins el Plec Superior per l'aresta i canal nord. L'anomenen "Via Vendrell", era l'any 1969.

No cal dir que hi han moltes més vies obertes, concretament totes les arestes sud, han estat escalades. Hem destacat, al nostre criteri, les més interessants, per antiguitat o per bellesa.



dimarts, 24 de gener del 2012

Ernest Mallafré i Planella (1922-1946)

Seguint en la linea de donar a conèixer els escaladors montserratins, avui parlem d'un d'aquests homes que, sens dubte, el període de la darrera guerra civil i post-guerra, van marcar profundament.
Va néixer a Barcelona el 1922 i va morir, víctima d'un allau baixant del pic de Monastero (Espot), el darrer dia de l'any 1946. Tenia doncs, 24 anys. Esquiador, pirineista i escalador, sens dubte era estat un muntanyenc clau de la nostra història.

En els quatre requadres de la dreta, superant l'extraplom del Rave

A Montserrat, va aconseguir ascensions absolutes tan importants com La Bola de la Partió (nº 57), per la fissura de la Cara Nord i la bola somital, per la cara oest. Era el 20 d'octubre del 1940, l'acompanyaben Carme Romeu i Josep Piqué.
El 25 de maig del 1941 pugen per primera vegada al Gerro (nª1), amb Lincoln i Blasi. El 25 de juny del mateix any, supera amb Carme Romeu, F. Blasi i J.Piqué l'extraplom del Rave (nº 439), una odissea, per aquells temps.
El 7 de maig del 1942, fan la primera de la Nina (nº 106), usant un tronc apuntalat a la paret, per superar l'extraplom, maniobra que va exigir varis intents. L'acompanyaben Mª Antonia Simó, Vicenç Barbé i F. Blasi.

En el camp de la literatura va escriure el llibre "Escalada" -editat per Joventut- era un recull de les tècniques usades en aquell temps, a l'alta muntanya i l'escalada. Il·lustrat amb magnífics dibuixos de  Josep Artigues. No va poder veure la seva edició, que sortí a la llum l'agost del 1948, un any i mig mes tard de la seva mort.
Eren els temps de les cordes i esperdenyes de cànem, dels mosquetons de ferro, de les escarpes de 10/20 cm., i dels rap-pels amb Dulfer. Aquells si que eren uns "friquis".

dilluns, 23 de gener del 2012

El serrat i paret oest de Les Agulles

Si un dia nítid, pugeu a Sant Pau Vell, a la caiguda de la tarda -sobre tot a primavera o tardor- el sol resant de la posta, us donarà una visió rogenca de Montserrat. A les hores, totes i cada una de les agulles, que avoquen les seves vessants a l'oest, formant aquesta meravellosa paret, es mostraran en tota la seva pètria visió.

La seva conquesta fou tardana i lenta. Citarem algunes de les vies primitives, seguint una perspectiva de la paret, de dreta a esquerra.
A la Portella Inferior (nº 18), el 1958, Jaume Cerdà i un grup d'amics, escalen l'aresta oest, a la que bategen  via GAM, i que ha esdevingut una clàssica.
La evident xemeneia entre les dues Sabines (nº 21-22), l'obren J. Santacana i J. Vendrell l'any 1950
El 22 de maig del 1949, Llacuna, Company i Estaper, escalen El Sabre (nº 198) per la xemeneia esquerra, es la via Original. Dos anys mes tard, el 24 de juny del 1951, la mateixa agulla es escalada per una cordada mítica: Torras-Nubiola-Capeta, que pugen per la xemeneia oposada.
El Punyalet (nº 199), queda amagat, confonen-se amb els contraforts del Senatxo. Son Joan Miquel Dalmau (autor de la darrera guia d'aquesta regió) i Josep Figols, qui el 9 de setembre del 1973, el descobreixen i obren la via Club Alpí Sabadell.
La Figuereta (nº 34) es vençuda per aquesta vesant per Torras i Nubiola el 8 d'agost del 1951, aprofitant la gran llastra adossada a l'agulla.
A la cara oest de La Bandereta (nº 37), el juny de 1952, Vendrell, Surinyac i Ventura, obren la via Ven-Suri-Ven. I en la mateixa agulla, el 23 de maig del 1958, Jaume Cerdà i Jordi Riera, obren la Cerdà-Riera, una gran clàssica montserratina. Bellesa, llargada i ambientació, en son les seves constants.
Per completar aquest recull, cal incloure la via Barrufets, que obriren el 6 d'octubre del 1979, Remi Brescó, Albert Gòmez i Pere Roca, a la bonica i espectacular paret de La Palangana (nº 38).


Aquesta darrera via marca la transició entre dues èpoques, en aquesta paret.
Tres guies d'escalada, s'han escrit sobre aquesta zona de Les Agulles, la més occidental del massis.
El 1972, Josep Mª Rodés i Ferran Labraña, obren la seva serie de cinc guies sobre Montserrat, amb aquesta regió (Publicacions  de l'Abadia de Montserrat). Absolutament esgotada aquesta, el 1991, Vicenç Roig cubreig el vuit, amb una nova guia editada per Pleniluni. Finalment, l'any passat, 2011, Joan Miquel Dalmau, publica la darrera guia d'escalades de la regió. Acurada i complerta, imprescindible per coneixa-la profundament.

divendres, 20 de gener del 2012

XXX Trobada del Grup Cavall Bernat

Al poble del Bruc, el 30 d'octubre del 2010, va tenir lloc la trobada del Grup Cavall Bernat. Aquesta cofradia a la que hi pot pertànyer qualsevol dona o home que hagi pujat a la emblemàtica agulla.
Però aquesta vegada, era més especial que les anteriors, feia 75 anys que Josep Boix, Josep Costa i Carles Balaguer, havien pujat per primera vegada al Cavall Bernat (27 d'octubre del 1935)
Podem dir que hi era tot-hom, Josep Barberà, el fundador del Grup, era estat molt content amb la massiva assistència.
Hem triat aquestes persones, com a representació del Grup !quines quatre cordades¡
D'esquerra a dreta: Miquel Sala, Jordi Pons, Quim Casals, Francesc Guillamón, Joan Nubiola, Josep Mª Torras, Armand Ballart i Toni Fondevila.

dimecres, 18 de gener del 2012

El grup Vista-Miracle

A cavall entre les regions dels Frares Encantats i Ecos, s'alçen aquestes tres agulles, entre els colls de Porc i del Miracle, que per la cara nord, tenen bons camins d'accés des de la carretera i Can Massana.
Per la cara sud, ran del peu de les agulles, transita el camí, que des del Refugi Vicenç Barbé, puja fins el cim de Sant Jeroni.
També per la cara sut, baixen les canals del Castell i Cirers, que s'ajunten, per vessar aigues, a la canal de les Grutes. Es per aquestes canals que pujen els camins que l'enllaçen la regió, amb les zones de l'Arcada i el Boixar.
Per la vesant sud, escalades curtes i soleiades. La 1ª a l'agulla Vista és de l'abril del 1945, feta pels del G.E.D.E, F. Esquerdo i Allòs. La 1ª al Miracle, la feren V.Barbé, J. Vendrell i R. Estrems l'any 1941.




La vesant nord del grup es força més desconeguda, i sols hi consta la via que va obrir David Hita el 1999, en solitari, que anomenà "Penitentia" i puja per la cara nort de l'agulla del Cor de Bè.

dilluns, 16 de gener del 2012

Les agulles de l'Era dels Pallers

(Publicat a "Agulletes Cròniques nº 1)

Aquest grup d'agulles les veiem des de molt punts de la cara sud de la muntanya. Però no es pot dir que sigui dels més populars, a pesar de la proximitat a pistes transitable per vehicles. Un racó soleiat per aquest dies de fred que tenim. 
Coneixem, doncs, aquestes agulles, que van des del coll de Pallers -per on passa el camí que puja des del Bruc o de Can Massana, al refugi Vicenç Barbé- fins el serrat del grup del Gerro.
Alfonso i Buxó, i passen per sobre en el seu "Montserrat Car Sud", i es que realment no hi abunden les vies d'escalada. Nosaltres ens limitem a deixar les agulles batejades i numerades.

       nº 12 - Roca de l'Era dels pallers                                           nº 6 - 2on. Paller del Mal Any
       nº 11 - 1ª agulla de l'Era dels pallers                                     nº 5 - 3er. Paller del mal Any
       nº 10 - 2ª agulla de l'Era dels Pallers                                     nº 4 - 4art Paller del mal Any
       nº  9  - 3ª agulla de l'Era dels Pallers                                     nº 968  - Bust d'en Barbé
       nº  8  - Agulla del Giravolt                                                      nº 3  - Tisora -  Punta Nord
       nº  7  - 1er. Paller del mal any                                                 nº 969 - Tisora - Punta Sud   
                                                                                                          nº 970 - Roca de la Tisoreta        

L'escalada als Pallers.-   Foren Torres i Nubiola, els primers de fixar-se en aquest grup d'agulles. El gener del 1954, pujaven a l'Agulla del Giravolt. Mig any després (17 de juliol del 1955) fan la primera a la Punta Sud de la Tisora.
A la cara oest del 1er. Paller del Mal Any, Vicenç Primo i Joan Freixes de l'UEC de l' Hospitalet, el 15 d'octubre del 1977, obren una via d'uns 40/50 metres, llarga, pel que son les parets d' aquest racó de muntanya.
Naturalment Barberà va pujar totes les agulles, durant l'operació Montserrat (1968-72). No dona dades.
La vesant Oest dels Pallers
                                                                                    

                                                                       Vesant Est del serrat dels Pallers

El 27 de febrer del 2000, els germans Masó, obren "Conglomerat de sensacions" que puja al Bust d'en Barbé i 4art Paller del Mal Any, per la cara est de l'agulla.

divendres, 13 de gener del 2012

Jordi Panyella i Renom "Pany" (1916-2008)

Al marge dels nostres "4 evangelistes" montserratins (Cabeza, Semir, Barberà i Ribera) molts han estat el que han aportat èpica a la nostra muntanya. Els anirem coneixent, entre agulla i agulla, a mida que aquest bloc avançi en el temps...
Avui us portem un d'aquells homes, que son icona de l'escalada catalana. En Pany, va néixer a Barcelona, la diada de Sant Jordi de l'any 1916. En els trets personals, es distingia pels seus grans bigotis, que el van acompanyar tota la vida. I també "bigotis" (per no dir un altre cosa) va posar en les seves primeres ascensions montserratines: Gegant Encantat, Cap de Guerrer, la Inclinada, la Porra, el Sentinella, l'Agulla Fina. Eren els anys 40, i a més d'un gran escalador, també era un pioner. L'escalada montserratina, en aquell temps, encara era una gran aventura.
Els que fem els reculls d'aquest bloc, vam conèixer en Pany, a la balma de Can Solà, en ocasió de la VIII trobada  del Grup Cavall Bernat. Era el 5 de maig del 1989. De esquerra a dreta.-  Manuel Punsola, Jordi Panyella "Pany", Miquel Sala i
Xavier Varela
Va posar ressenyes d'escalada i dibuixos en el llibre de Llorenç Estivill "Montserrat", editat per Arimany el 1949, hem de dir doncs, que també va ser pioner en l'edició de ressenyes d'escalada de la muntanya.
Va morir a Badalona, als 91 anys, el 14 de maig del 2008. Quan escaleu una "Pany", penseu que esteu resseguint el camí,  que va obrir un gran muntanyenc...
Hi ha un bloc que es diu Gis-Taus, que podeu "clicar" des del nostre bloc, que s'ocupa de montserratins il.lustres. Consuluteu-lo, es molt interessant. 

dimecres, 11 de gener del 2012

El grup Llisa-Llançol-Polls

Quan acabem un grup d'agulles, es barregen la satisfacció amb el dubte. ¿Tindrem totes les dades que s'han publicat? ¿Hi han hagut actuacions que  es desconeixen? ¿Hem posat la toponímia correcta?. Es com una gran escalada pirinenca, darrera la placa de granit, pot existir la fissura que porta a la ruta correcte... Però, correm el risc allà i continuem fent-ho aquí. No ens cansarem de dir-ho, envieu-nos dades i corregirem. Acceptem, esportivament, la discrepància. Bé, prou dubtes i anem per feina...
                                                                      *   *   *
De les altes carenes de Santa Magdalena, es desprenen varis serrats, un d'ells és el del Penitent, que salta el camí Vell de Montserrat, i es perd a les fondalades del torrent de Santa Caterina. D'aquest serrat ens n'ocuparem àmpliament més endavant.
A la cota, aproximada, dels 790 m. hi ha un turó rocós, que hem anomenat Turó del Penitent -el marcarem adequadament- i se'n desprèn una derivació del serrat, al sud, que acaba en el grup de la Roca Llisa.


Foto del llibre de R. Ribera (Pag. 99)

Petites roques i agulles, ben orientades al sol i amb moltes possibilitats. Ramon Ribera, en el seu llibre "Camins i canals de Montserrat" (1975) deixa el Llençol i la roca dels Polls ben situades. Josep Barberà, en el "Pam a Pam", situa i parla de la Roca Llisa. Alfonso i Buxó en el "Montserrat-Cara Sud", rematen la feina, publicant un recull de vies, i batejen el sector de sobre el Llençol com a Bestiari Musical, al que nosaltres li hem donat el nº 921.
La via d'escalada mes antiga que si coneix es la Oller-Selicke-Càmara, oberta el 27 d'abril del 1969, a la cara sud de la Roca Llisa.






dimarts, 3 de gener del 2012

El Serrat de les Balmes als Frares Encantats

Gran treball el que va fer en Dani Brugarolas amb la seva guia "Escalades als Frares Encantats" (Edit. Cossetània - 2002). Però nosaltres que ens mirem les roques i parets amb un altre dimensió, una mica apartats de la fissura, l'aresta o el parabol (Encara en diem burils...) hem explorat aquestes roques abandonades pel bell mig de la regió. Quantes possibilitats guarda encara per futures generacions!
De sota La Punta d'en Campanilles (nº 116), direcció sud, es desprèn una petita carena que comença al Gallifol (nº 118), segueix la roca 167, que hem batejat com a Roca del Forat i la roca de les Balmes (nº 128). D'aquestes en parla en Brugarolas a la guia. De les altres, en resta un misteri en ascensions... Nosaltres ens hem limitat a fotografiar, batejar i numerar-les.


Per cert, a l'altre costat del camí que va del refugi a coll de Porc, hi ha tres turonets -bon mirador per aquestes agulles- Semir els hi va donar número a dos d'ells, el nº 133 l'anomanem turó del Sr. López, el nº 134 turó del Sr. Rigol i al tercer, sense numerar, però ben visible, li donem el nº 937 i el bategem turó del Parc Natural, ja que els senyors López i Rigol, son els darrers Directors del Parc Natural de Montserrat. Per raó senzilla al Sr. Jordi López el vam conèixer esmorzant dalt d'aquest turó. Un home que camina molt per Montserrat, un bon montserratí.