Agulla número 1  - EL GERRO

No sabrem mai per què Ramón de Semir va plantar el seu trípode a la part sud del veïnat del Bruc de Dalt (a  538 m. d'altitud), allà per l'any 1938, quan començava la seva magna obra del mapa topogràfic de Montserrat, d'escala 1:10.000, que va ser editat el 1949.

Però si seguim la línia de visió -des d'aquest vèrtex geodèsic-, si que veurem que el Gerro i el Timbaler del Bruc, eren les primeres agulles visibles i reconoixibles. Tal vegada per això les hi va donar el números 1 i 2 en el seu històric mapa.

El Gerro, la que avui ens ocupa, es una estrambòtica i escultural agulla, que culmina a 730 m., (segons Semir) i que s'aixopluga sota la carena dels Pallers, al sud del massis i dintre la regió anomenada de Les Agulles.

Sis vies d'escalada, de similars característiques i dificultats, solquen les seves vessants.

474 - Via Normal  (1941) - Comença per la vessant Est, a la vertical del gran forat de la Nansa, per acabar per la Oest, passant per dintre del forat, i seguir la tranquila aresta Brucs de l'agulla. 

Referències: Una senzilla nota del GEDE el CE de Gracia: "El Gerro 25/5/1941. Mallafré, Lincon i Blasi - Via Normal".  Que després reprodueix Barberà en el Pam a Pam.

468 - Via Estorach (1946) - Els germans Josep, Francesc i Maria Estorach i Ernest Navarro, aprofiten les debilitats de la cara est, seguint una llarga esquerda que la ratlla, quasi de dalt a baix

4 - Via Costas-Rabella

5 - Primer tram de la via        Normal.

6 - Via Estorach.

7 - Via Pam a pam adictes.

467 - Costas - Ravella (1967) - Per damunt de la nansa del Gerro, el 28 de maig, els Jordis: Costas i Rabella de la U.E.C. de Barcelona, tracen una aèria via, per guanya el cim, quasi a fil d'aresta.         Amb els seus 50 m., es la via mes llarga de l'agulla.

La revista "Senderos" de la UEC, va publicar la ressenya. Al costat, la fràgil "nansa" rocosa del Gerro.

5650 - Entrada directe - A principis dels 2000, A. Garcia Picazo, enllaça la base de l'agulla amb la via Normal, deixant l'aresta Brucs de l'agulla completada.

469 - Pam a pam adictes (2000) - El febrer, els germans Oscar i Albert Masó, aprofiten el pròxim i veí Contrafort del Gerro, progressant per ell, fins que amb un pas llarg i aeri, passen a la cara nord del Gerro i aconsegueixen el cim.

5649 - Via Àfrica (2005) - F. Garcia i J. Moragas, aprofiten un bon pany de paret de la cara oest, per aconseguir el cim. La via puja allunyada, però paralela, a l'aresta dels Brucs.

                                                                                                                    Foto: Xavier Varela i Pinart

1 - Via Àfrica    2 - Entrada Directe    3 - Part superior de la via Normal

________________________________________________________________________

La numeració de les vies, correspon a l'inventari de vies, agulles i parets, del Patronat de la Muntanya de Montserrat, editat el 2015.