La paret de l'aeri de Sant Jeroni - Via TIM

Foto "dels coixos" amb en Gual, facilitada per en Josep Fatjó

L'octubre de 1948, la cordada del TIM de Sabadell, formada per Camarasa, Corominas, Alaix, Camp, Izquierdo i Gual aconseguien guanyar la part superior de la paret de l'aeri, seguint la vertical, ben definida i lògica esquerda, que uneix la Plaça de Catalunya, amb el cim de la paret. Per accedit a la cornisa transversal, baixaren per l'herbada canal, entre la Dent i la paret.

Un cop al mirador, es feien la famosa foto dels "coixos" per immortalitzar la gesta que acabaven de realitzar. Durant molts any la vàrem veure penjada a l'estació inferior de l'aeri. 
Com ho diria... era provocadora, motivadora, desafiant. 
Mentre pujàvem dintre de la cistella metàl·lica de l'aeri, repassàvem una i altre vegada la llarga esquerda, i ens identificàvem amb aquella colla de pioners.

Anys mes tard, el sabadellenc Carles Olivella, va incorporar en Gual a la foto (suposem que n'era l'autor) i ja vàrem tenir la cordada complerta. 

Per acabar l'historia, hem de dir que fou el 1941, que Pany i Farrera, arribaren a la 
Plaça de Catalunya, seguin una de les esquerdes de la part inferior de la paret.
Finalment, l'abril del 1953, la cordada Santacana, Morera i Farrera, en el transcurs de 3 dies d'escalada, aconseguia unir els dos trams i fer la ruta integral a la paret.

No fou fins l'any 1972, que Agustí Alarcón, Angel Vedo, Joan Chaparro (Chapi), Manuel Troya, J.L. Diaz i Antoni leiva, un actiu grup de nois de la Talaia de Vilanova i la Geltrú, repetiren aquest atrevit, històric i emblemàtic itinerari.

Roques del SALT DE LA NINA

Paret nord - Els Ecos.  

 

Sobre l'Hort del Malany, s'enlaira aquest tram de paret, d'uns 150 m. d'alçada i uns 200 de base. Hi ha 22 vies d'escalada, ben posades, que no es trepitgen l'ull de poll...

L'any 1956, Jordi Lladó, Josep Vilana, Josep Montserrat, Domingo Jo, Xavier Òdena, Juan Salomó i Salvador Balaguer, del Terra i Mar -sempre els nois de Sabadell !!- hi obren la TIM-PERE CARNER, cercant una de les fissures-diedres verticals del centre de la paret. ( Revista "Cordada" nº 21 i 22).
La via no es repeteix fins el 1977, per X. Nicolau, J. Romero i J. Torner (Butlletí UES nº 46).

El 1979, Moreno, Ortega i Salvany obren l'ESPERÓ DE L'ALBA, el mes evident dels itineraris de la zona.

Vuit noves vies els anys 80. Una d'elles, amb el nom mes bonic de la muntanya: LLUNA VAGABUNDA LLUNA, de Albesa i Forts, a la esplèndida paret Est de l'Agulla Lluís Estasen.

Els anys 90 i els 2000, es completen totes les arestes i fissures d'aquestes parets.

El 2003, dos itineraris de mes de 400 m., s'obren des de la base de la muralla. FREC A FREC de V.Esteve i SARGANTANA de Joan Altimira i M. Mañosas.
En Clotet, el Paca, que ja tenia 3 vies a la zona, obre la darrera, el 2013, ANSELM (entre l'esperó de l'Alba i De la Muntsa).
Roger Cararach i Bru Busom, aquest mes de maig, repetiren "Simfonia metàlica"

La visió de les roques del Salt de la Nina, vist des del sud.