Agulletes Cròniques

Vol ser una síntesi de les obres de Joan Cabeza (1909), Ramon de Semir i d'Arquer (1949), Ramon Ribera i Mariné (1975) i Josep Barberà i Suquer (1977)

Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

dissabte, 31 de desembre del 2011

Els Manyos de Terrassa el 1968

Per tancar l'any, aquesta foto pel record. Era el 24 de març del 1968 i vam pujar al Cavall per la GAM.

Alfred Martinez i Francesc Troya -Els manyos de Terrassa- història viva de la nostra escalada.

Davant l'amic Dominguez. La "Moreneta" d'alumini encara era dalt del Cavall.

A tots els amics de la Muntanya, molta felicitat per aquest any que s'alvira: 2012 - Continuarem amb vosaltres...

Posted by Manuel Punsola i Mitjans at 10:05

Envia per correu electrònic BlogThis!Comparteix a Twitter Comparteix a Facebook Comparteix a Pinterest

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada més recent Entrada més antiga Inici

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)

El Melindro nº 200

Una bonica i amagada agulla, penjada a la cara Nord de la Boleta Foradada (nº 105) La 1ª ascensió la varen fer J. Monterde, V. Soto i J. Barberà, forçant el "ramonaige" entre paret i agulla. Fa por tan sols mirar-la desde la bretxa. Ascensió, per atrevits amant de l'aventura. O col·leccionistes d'agulles.

Una construcció desconeguda

Sota una de les agulles del capdamunt de la Serra de Sant Joan i abocat a la vesant de la Font Seca, hi ha aquesta petita construcció de la qual en desconeixem tant la seva utilitat, com l'època de construcció.

Per situar-la correctament, agafeu el mapa 1:10.000 de l'Alpina (edic. 2009-2010) sota la cota 962 m. (aprox.) de la serra. La veureu fàcilment des del fil de cresta.

Si en sabeu alguna referència, esperem la vostra informació.

Bassal dels Avellaners

Al capdamunt de la Coma dels Naps, just on es creua amb el camí de la travessa de Montserrat (Can Massana-Monestir), a peu de camí hi ha aquest bassal d'aigua neta i fresca -en vàrem beure la setmana passada- es un d'aquells detalls naturals de la muntanya que val la pena de conèixer.

Si feu la travessa d'oest a est, el trobareu no gaire lluny, un cop passat el coll de les Comes i abans de la pujada que porta ja a la bifurcació de camins que porten a Ecos i al Montgròs.

El Pi de la Trinitat

El costat de l'agulla del Morro Pla (nº 112), a la regió dels Frares Encantats, hi ha aquest magnífic exemplar de pi, un arbre únic de la muntanya, que cal visitar un dia o altre.

Li diuen el Pi de la Trinitat, per les tres altives branques que arrenquen del tronc principal

Trobareu el camí, pujant per la Canal Ampla, un trencall a la dreta, al peu de l'aresta Bruc de l'agulla Sens Nom (nº 120), us hi portarà. El camí transcorre, després, per sota del Serrat del Centenar, fins el collet de la Boleta Foradada (nº 105), visió magnífica de l'agulla del Melindro (nº 105b).

Nº 16 - El Dauet

Fa pocs die parlàvem d'aquesta agulla (Serrat de la Portella Superior) i citàvem la seva 1ª ascensió: 1946 - Vendrell-Farrera-J. Baruta i Molina. Així ho citen Barberà, Roig i Dalmau.

Però ens ha arribat informació que J. Baruta, era Joaquima Baruta i que a més, era la primera catalana que va fer el Couloir de Gaube al Vignemale.

Ens falta foto d'aquesta companya, si algú la té que ens l'envíi.

Nº 491 - Agulla Baixa de Sant Joan

Les agulles de Sant Joan, es aquesta carena de tres agulles que segueix per la dreta, el traçat del funicular que puja al Pla de les Taràntules.

La més propera al monestir, es la Baixa (nº 491). La via normal, l'única que si coneix, puja des del coll que l'enganxa a l'agulla central (10 m.-III)

831 - Agulla del Pas de la Burra

El nom li ve de quan en Toni Jimènez, era el guarda de Sant Benet i tenia la burra Mariana, evidentment passava per aquest punt per portar el fato al refugi.
Diuen que també en aquesta agulla es va forçar el primer 8è grau de la muntanya.
Petita agulla amb gran història.
Hi han obertes 7 vies entre la cara del sostret i la de la dreta.
Situada sota l'ermita de Santa Ana, a peu del camí que va a Sant Joan.

Nº 293 - El Ninet

Encapçalant la canal del mateix nom, a la part més oriental de la paret Nord d'Agulles, s'alça aquesta enigmàtica roca, d'aparença trencadissa.
Els primers ens pujar-hi foren el germans Maria, Francesc i Josep Estorach, el 12 d'octubre del 1946. Baixaren la canal fins el pedestal de l'agulla i pujaren per la cara oest (uns 10 m.)
Pels atrevits buscadors de clàssiques.

Nº 581 - Agulla dels Retornats

Pujant des del Monestir per les escales, en direcció a Sant Benet, la corva abans del pas dels Francesos, a ma dreta, i ha un corriolet que porta fins el peu d'aqusta agulla, ben visible des d'aquest lloc.

Diu l'història, que s'anomena aixì, per què els primers
ascensionistes, retonaben d'un l'exili forços, després de la Guerra Civil. (O tan sols es llegenda ?)

La primera ascensió la feren Joan Panyella i Torres el primer de maig del 1943.

J. Savé i F. Quintana del C.E. Puigmal, obriren una via per la cara sud, forçant el sostret vermellós. Era el 15 d'agost del 1962. L'anomenen: Via Saquin

Agulles del serrat de Guirló

Entre el torrent de la Diablera i el Clot de l'Home Mort hi ha aquest llarg serrat. Dues de les seves agulles més característiques, son l'Arc de Guirló (nº 397) i el Cap-Gros de Guirló (nº 907), ben visibles des del collet del camí que puja a Sant Pau Vell.
La 1ª ascensió de l'Arc de Guirló, es del 30 d'abril del 1972, i la feren, J. Barberà i Ramon i Manel Millet

Nº 199 - El Punyalet i nº 932 - Ag. Alta del Punyalet

Aferrades als contraforts del Senatxo (nº 33) aquestes dues agulletes camaleòniques, passen molt temps desapercebudes.

Fins el 1973, que J.M. Dalmau i J. Figols, traçen una via que comença a l'angle esquerra de l'agulla inferior i aprofita la xemeneia entre de les dues agulles. Primer pujen al Punyalet i pel centre de la placa, progressen fins el cim de l'Alta. La bateigen Club Alpí Sabadell.

Nº 543 - Agulla dels Degotalls (El Gerret)

Transitant pel Camí de l'Arrel, prop de la dreçera de la Font del Gat, la veurem, al fons, arrambada a l'estribació oest de la cinglera de Degotalls.

1ª ascensió de V. Soto i J. Barberà el 27 de juny del 1971.

Nº 198 - El Sabre

Des del cim de l'agulla del Sol Ponent (nº 23), es pot observar la xemeneia oest del Sabre, per on puja la via Torras-Nubiola-Capeta.

Al fons, el cim del Punyalet (nº 199).

Nº 195 - Agulla Antoni Rosich

Al final del torrent del Lloro -baixant, a ma dreta, a la banda oest de la canal- trobareu aquesta enigmàtica agulla.
Hi feren la 1ª ascensió el Germans Massó -Albert i Òscar- el primer d'abril del 2000. La via ataca el sòcol per l'aresta i segueix, en la part superior, per l'esquerra del gran balmat rogenc.
Dedicàren l'agulla al fotògraf "que va inmortalitzar els històrics inicis de l'escalada montserratina" (Ens falta la foto d'aquest personatge, però la conseguirem)

Nº 789 - Merlet del Pla dels Ocells

Des del cim de l'agulla del Pla dels Ocells (nº 522) observem aquest sigró, que Alsina i Cugat en el seu "Escalades a Sant Benet" anomenen "Merlet del Pla dels Ocells" i en ressenyen la seva via d'ascensió.
Curiós i atrevit monòlit, per col.leccionistes molt fanàtics.

Bassal de Sajolida

Es un dels elements naturals, mes amagat, estrany i bonic de la muntanya.

Es troba en el torrent de la Sajolida, una mica mes amunt de la confluència del corriol que bé de les agulles de Bugaders, Fabiola i Castellet, amb el camí tranverssal que enllaça el camí dels Francesos, amb el camí del Pont.

Reniuator

He recuperat aquesta magnífica foto, del bloc dels admirats "Dalton's" (Montserrat Clàssic). No se qui es l'autor, però es la millor ressenya que mai s'ha fet de la via. Però permeteu-me que li canvii el títol. Tan sols jo sé, el que en Jesús Reniu va treballar a l'aresta.... Us ben asseguro que s'ho mereix.

Reniuator

Som continuadors...

Agulletes cròniques ja habia aparegut en forma de folletó. Tan sols vam fer dos números, que férem arribar a mans d'autors de guies montserratines, Entitas i homes de la muntanya. Aquest bloc, es la continuació d'aquella tasca.
Des de la xarxa, evidentment, arribarà a molta més gent, ja que la divulgació de la muntanya conglomerada, es la seva finalitat. (Si algun col.leccionista vol aquells dos exemplars, que ens ho sol.liciti des del bloc, cap problema)

Seguidors

http://ceba-scg.blogspot.com
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com
http://escaladaicompromis.blogspot.com
http://montserratclassic.blogspot.com

blogticulos.blogspot.com
http://xavirosell.blogspot.com.es
http://blocempotrat.blogspot.com
http://grimpacodols.blogspot.com
http://bullarolas.blogspot.com

thepuretasclimb.blogspot.com
blogdelguillem.blogpot.com
http://frediencissublim.blogspot.com
http://gis-taus.blogspot.com

Quelcom sobre el subjecte...

Manuel Punsola i Mitjans: Manresa, Bages; La foto es d'en Xevi Varela i Pinart, que per cert m'ha tret molt afavorit

Visualitza el meu perfil complet

Arxiu del blog

► 2023 (1)
- ► d’octubre (1)

► 2018 (4)
- ► de juliol (2)
- ► de juny (2)

► 2014 (1)
- ► de maig (1)

► 2012 (22)
- ► de maig (2)
- ► d’abril (2)
- ► de març (1)
- ► de febrer (7)
- ► de gener (10)

▼ 2011 (4)
- ▼ de desembre (4)

Per reproduir les fotos, cal incluir el nom de l'autor i la seva procedència.. Tema Marca d'aigua. Amb la tecnologia de Blogger.