Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

dimecres, 2 de maig del 2012

Els germans Estorach

No tinc al cap gaires nissagues de germans, en el mon de l'escalada montserratina. De cop penso amb en Joan i Jaume Cerdà, l'Elisabet i en Daniel Vergés... I ja, en aquests temps,  l'Albert i Oscar Masó.
Emili Navarro i el germans Estorach - Dalt del Cavall Bernat l'octubre del 1945
Però cap tan nombrosa com la dels germans Estorach -Maria, Neus, Josep i Francesc- que ompliren una època difícil de la nostra escalada, la de la post-guerra. El més gran i constant de tots d'aquest grup, en Francesc, va nàixer el 1920, Josep el 1922 i Maria el 1927. El gran a Barcelona i els altre dos a Tortosa. Ignorem la data i el lloc de naixement de la petita, la Neus (com l'anomena Barbera) o Elisa (com li diu Santamaria) si sempre hi ha un misteri en qualsevol família, aquest serà el dels Estorach.
Navarro i Estorach a Montserrat el 1946 - Josep i Francesc en la 1ª absoluta a l'Esquelet el  9 de setembre del 1945
Comencen a escalar amb companys del Centre Excursionista de Gràcia. Sempre limitats per les dificultats econòmiques d'aquells temps, es fabriquen ells mateixos el material, claus, martells i grampons i les germanes fabriquen i dissenyen, motxilles pantalons i jaquetes. Ho feien amb roba militar de la parada dels Encants del seu pare, i la seva mare, les tenyia i cosia... Ja veieu doncs que això era una feina de tota la família.
El 1941 formen part del grup de joves escaladors que funden el GEDE. Més tard passen al GAM del Club Muntanyenc Barcelonès.
Podrirem parlar, i molt, de les escalades dels Estorach al Pedraforca. Però centrem-nos amb les montserratines i sobretot en les seves "primeres", quasi totes elles entre el 1944 i el 1948.
El 25 de juliol del 1944, Josep amb Cortès i B. Gonzàlez pugen per primera vegada el Broc del Setrill.
Tres moments de la "primera" al Tub de la Patata el juliol del 1946
El setembre del 1945, en Josep i en Francesc, pugen per primera vegada a l'Esquelet, batejant-lo així per què troben al cim els ossos d'un ocell. A finals d'aquell mateix mes, aconsegueixen l'Aglà i l'Agulla Mare, dues agulles característiques, sota l'ombra de l'immensa paret est de la miranda de les Buigues.
El Ninet - El Timbaler del Bruc i El Carquinyoli. Tres "primeres" del 1946
El 1946, comencen forts, pujant per primera vegada al Timbaler del Bruc, era el 18 d'abril. El juliol del mateix any, fan l'espectacular escalada del Tub de la Patata, on els acompanya Emili Navarro, company habitual de la colla de germans.. Pocs dies després s'enfilen al Carquinyoli i el Queixal, dues agulles quasi penjades a la paret nord dels Frares Encantats.
A l'octubre li toca el torn al Ninet, aquesta petita i estranya agulla a la capçalera de la paret de les Agulles.
Acaba l'any amb l'escalada de la Roca de la Maranya, sota de la roca de l'Escorpi, i participen tots quatre germans.
1947 - El Bitllot, El Faraó i l'Agulla de la Tempestat, son escalades per primera vegada pels Estorach
El juliol del 1947, es productiu pels Estorach. El dia 18 pugen el Taxi, on els acompanya V. Garcia i  el Bitllot, amb Xalmet. L'endemà 19, escalen l'agulla de la Tempestat, la més altiva del serrat del Faraó, on els acompanyen Xalmet i Esquerda. Finalment el 26, aconsegueixen l'ascensió del Faraó, segurament una de les més significatives que quedaven  per pujar del massís. Fan cordada Josep i Francesc Estorach, Esquerda i Salvador.
Tanquem aquest resum,  amb l'ascensió a l'abril del 1948 de l'agulla del Mal Pas, fan cordada F. Estorach i F. Esquerdo, una agulla a la vesant est del serrat del Faraó.
Francesc Estorach - Josep, Maria i Francesc - Francesc, el 2010 amb Martí Santamaria.
Francesc Estorach te 92 anys, viu a Premià de Mar, te el cap despert i una bona mobilitat per la seva edat. Es una llegenda viva de la nostra escalada. Quan li parlen de la seguretat diu "Home, pot ser si que érem una mica massa agosarats, perquè no ens podíem permetre caigudes i els materials no eren molt segurs, però potser no cal posar tantes coses... ara es un pujar amunt, ple de ferros pertot arreu; ni hi ha risc..." Pot ser que val la pena que reflexionem les seves paraules.

Les dades per aquest escrit son tretes de varies fonts, però sobretot dels Articles de Miquel Sala i Roy ("Cingles" de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró nº 56 - 1985) i de Martí Santamaria ("Mai Enrera" Club Excursionista de Gràcia nº 454 - 2010)

9 comentaris:

  1. Buenísimas esas fotos. Qué flipe poder verlas, son todo un documento...
    Gracias Manuel.

    ResponElimina
  2. Gracies Josep, m'animes a tirar endevant. Estic preparant els "retalls" de la Mª Antonia i en Josep Barberà, però necessito un temps per elaborar-ho. Però si tinc un lector incondicional com tu m'esforçaré. Repeteixo, gracies.

    ResponElimina
  3. Dejar un comentario no cuesta nada, aunque muchas veces por dejadez no lo hacemos, pero... todo dios miramos! eso no lo dudes, jaja, ánimo!, y a seguir con el blog!
    Piensa que en el momento en que se hace una publicación, tal vez la lea poquísima gente, pero ahí queda esa información en internet para en un futuro dar con ella al buscar.
    Gracias a ti Manuel por compartir.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Gracies Manel per aquests breus que ens expliques i compartir-los.
    Molt encertades les paraules de l’Estorach, però tot i així la gent no reflexiona, volen anul•lar el risc.
    El risc d’ona un sentit a l’ascensió, es maco, no?

    ResponElimina
  5. Magnífic! Vaig descobrir el teu blog fa poc i m'encanta. Molt bones les fotos i molt bona l'explicació.

    ResponElimina
  6. M'afegeixo als comentaris dels companys. Som molts els que passem i no piulem però trobem més que bons els articles que penges. Merci i endavant amb el blog i la feinada que hi ha al darrere!

    Marsi

    ResponElimina
  7. Nois, ara m'obligueu a treballar més... quina sort !! Gracies a tots.

    ResponElimina
  8. Molt molt be Manel, ara ens queda fer l´entrevista pel nostre Cingles

    ResponElimina
  9. Avui afegiré info complementaria dels nostres admirats Estorach.
    Hem van imporesionar en la seva xerrada de divendres...
    Aconsellem a tothom que vagi a veure l'expossició del Centre Cultural La Massa de Vilassar de Dalt. Magnìfica.

    ResponElimina