Els Tossals de les Garrigoses i una nova via d'escalada: L'esperó de l' "Arc-en-Ciel"

Sobre el poble de Collbató, hi ha el bonic conjunt dels Tossals de Les Garrigoses. Una serra que alça la seva impressionant paret Sud, sobre les Coves del Salnitre, les més conegudes i visitades del massís. Per l'oest la flanqueja el torrent de la Font Seca i per l'est, l'inmens Torrent Fondo, que la separa del Serrat dels Monjos.

L'activitat dels escaladors a la zona, es relativament recent. Ens explica Luis Alfonso en el seu "Montserrat-Cara Sud", que foren M. de las Heras, J. Coronado i A. "Coco", qui obriren la via "Yosemite", la primera de la zona, que ara no es pot fer per culpa d'un despreniment. Era a principis del 1981. Fou quasi deu anys després, que Armand Ballart i Koki Gassiot, obriren la "Picnic", ja sobre les parets del Serrat dels Monjos que s'alça a l'altre costat  del Torrent Fondo. A partir de les hores, noves vies s'han anat traçant, sobre aquestes meridionals parets. Bon refugi per cordades que busquen el solet i l'aventura, en el mesos freds de l'any.

Hem consultat, els nostres habituals mentors -Cabeza, Semir, Barberà i Ribera- per situar els quatre cims principals de la serralada. I hem arribat a la seguen conclusió. Amb el nº 499, Semir va tindre que allargassar les seves possibilitats, i  repartir-lo entre el Cap de les Canals i les Garrigoses. Hem deixat doncs numerats aquests quatre Tossals de la seguen manera: 499g - Tossal Occidental, 499j - Tossal Oriental, 499h - Tosal de Boirafua i 499i - Tossal del Torrent Fondo.

El serrat de les Garrigoses, vist des del nord i des del sud

Queden pels seus flancs i crestes, multitud de petites agulles, que anirem situant en properes "entrades" del Bloc. Per sort moltes d'elles ja ascendides i divulgades. Li resten a aquestes parets, encara moltes possibilitats. Contrades excel·lents per aventurers i descobridors convulsius.

499g-Tossal Ocidental - Esperó de l' "Arc-en-Ciel"

                                                                               Foto de l'Àngela Llop

Ja sabeu que aquest no es un Bloc on publiquem vies d'escalada, però quan son els "nens", els meus es clar, que han obert una nova via i m'han acompanyat a "descobrir" les penjades canals d'aquesta serra, just es que faci una excepció. Aquí teniu doncs la síntesis d'aquest nou itinerari.

A la part somital dels Tossal Occidental de les Garrigoses, hi ha un grup d'esperons, que presenten atractives líneas d'escalada. El de més a l'esquerra de tots, a més, suporta un atrevit arc natural, visible des del Camí Vell, pujant de Collbató, a l'alçada del darrer revolt, abans d'endinsar-te a la canal de la Font Seca.

Dos moments de l'escalada del 2ón llarg.

L'aproximació l'hem de fer des del "xiringuito" sota l'ermita de La Salut. Agafem el camí de la Font Seca, primer i després un corriol que  porta a la Cova Gran. Uns metres abans d'arribar, começem a pujar per una canal herbada, i un centenar de metres mes amunt, ens enfilem a l'esperonet rocós de l'esquerra, que ens portarà pràcticament fins el peu de la via.
Tres llargs de corda a fil d'esperó (III - IV/V - IV), flanquejant l'arc natural per l'esquerra, ens portaràn fins el camí transversal, que ens retornarà al Camí Vell.
En aquest punt, per sobre del camí, hi ha un esperó rocós, equipat amb espits, que podem seguir fins el cim del Tossal Occidental (Ignorem qui els va col.locar).
No ha quedat material a la via. Portar lo habitual, bagues i tascons, es col·loquen bé,

Oriol i Faust Punsola, al peu de la via.
Van obrir aquest itinerari el dissabte 11 de juny.
Un bonic dia de primavera
del 2011.

Agulla Xavi Rosell - La nº 1000

El 28 de març del 2010, en Xevi Rosell i un grup d'amics, aconseguien pujar aquesta agulla, situada a la capçalera del torrent de la Bellasona, en un circ de magnífiques i desconegudes agulles i parets. 

Era l'ascensió nº 1000 d'en Josep Rigol de Torrelavit, una llarga tasca d'ascensions, que seguírem, en part, a través del Bloc d'en Xavi Rosell, que malauradament va tancar el 29 d'octubre del 2009. L'animem a reobrir-lo.

Nosaltres que ens dediquem a numerar i fotografiar les agulles, parets, roques i contraforts, per mirar de tenir-les ben ordenades, i situar-les bé en el seu entorn geogràfic, vàrem arribar també a la nº 1000. Desitjàvem donar un nom característic per aquest  mil. mil·lenari. Ens sembla que l'agulla Xavi Rosell, reuneix totes les característiques que cercàvem. El nomenclàtor de la muntanya es dignifica amb el nom de tant insigne montserratí.

Parlem sobre la numeració de les agulles i demés cotes montserratines.

(Publicat a "Agulletes Cròniques" nº 1, actualitzat.)

Com ja sabeu, i si no us ho recordo, en Ramon Semir, en el plano-guia del 1949, va deixar la muntanya dividida en sis regions i la majoria d'agulles numerades. La regió d'Agulles, amb la numeració del 1 al 99, Frares Encantats del 101 al 199, Els Ecos del 201 al 299, Sant Jeroni (Tábor) del 301 al 399, Santa Magdalena (Tebes) del 401 al 499 i Sant Salvador (Tebaida) del 501 al 599, Va donar també a algunes agulles, les primeres lletres minúscules del abecedari (a, b, c...) per agulles veïnes a una agulla principal. O a diferents turons d'un mateix serrat, quan se li acabaven  els números de la centena. Exemple: La Roca Mala es la 480, al costat la 480a, es l'agulla dels Flamencs i segueix la 480b, la roca del Pi.

Josep Barberà, respectuós, en el seu "Pam a Pam", deixa la numeració donada pel topògraf. Tan sols afegeix alguna lletra a la numeració bàsica, per clarificar el seu treball.

Hem de dir, però, que ells van treballar amb un volum d'unes 600 agulles i roques, nosaltres anem pel camí de triplicar aquesta xifra. Concretament en Josep Rigol, ja ha passat de les 1000 ascensions. Vol dir això que els plantejaments actuals son diferents dels de Semir i Barberà, i si ens volem aclarir entre tots, hem de donar un número a cada agulla, roca, contrafort o cota. I ens hem submergit en aquesta tasca.

Intentarem explicar aquí, el criteri que seguim. Respectem totes les numeracions de Semir i Barberà. A partir d'aquí hem començat a donar els números de les cinc primeres centenes -del 1 al 599- que van quedar sense agulla i seguim, a partir del 600 , agafant la muntanya com una unitat. També respectem els buidats de guies i revistes que hem fet. Exemple, Dani Brugarolas, en la seva guia "Escalades als Frares Encantats", dóna al Melindro, sense numerar, el 105 bis, nosaltres el deixem com a 105b.

Amb aquests criteris farem una numeració preventiva, que quan haguem completat, publicarem en aquest mateix Bloc, per que tots i podem aportar idees i correccions, i fer-ne posteriorment, una de definitiva.

Foto del plano-guia de Ramon Semir del 1949, amb les agulles numerades