Agulla Xavi Rosell - La nº 1000

El 28 de març del 2010, en Xevi Rosell i un grup d'amics, aconseguien pujar aquesta agulla, situada a la capçalera del torrent de la Bellasona, en un circ de magnífiques i desconegudes agulles i parets. 

Era l'ascensió nº 1000 d'en Josep Rigol de Torrelavit, una llarga tasca d'ascensions, que seguírem, en part, a través del Bloc d'en Xavi Rosell, que malauradament va tancar el 29 d'octubre del 2009. L'animem a reobrir-lo.

Nosaltres que ens dediquem a numerar i fotografiar les agulles, parets, roques i contraforts, per mirar de tenir-les ben ordenades, i situar-les bé en el seu entorn geogràfic, vàrem arribar també a la nº 1000. Desitjàvem donar un nom característic per aquest  mil. mil·lenari. Ens sembla que l'agulla Xavi Rosell, reuneix totes les característiques que cercàvem. El nomenclàtor de la muntanya es dignifica amb el nom de tant insigne montserratí.

Parlem sobre la numeració de les agulles i demés cotes montserratines.

(Publicat a "Agulletes Cròniques" nº 1, actualitzat.)

Com ja sabeu, i si no us ho recordo, en Ramon Semir, en el plano-guia del 1949, va deixar la muntanya dividida en sis regions i la majoria d'agulles numerades. La regió d'Agulles, amb la numeració del 1 al 99, Frares Encantats del 101 al 199, Els Ecos del 201 al 299, Sant Jeroni (Tábor) del 301 al 399, Santa Magdalena (Tebes) del 401 al 499 i Sant Salvador (Tebaida) del 501 al 599, Va donar també a algunes agulles, les primeres lletres minúscules del abecedari (a, b, c...) per agulles veïnes a una agulla principal. O a diferents turons d'un mateix serrat, quan se li acabaven  els números de la centena. Exemple: La Roca Mala es la 480, al costat la 480a, es l'agulla dels Flamencs i segueix la 480b, la roca del Pi.

Josep Barberà, respectuós, en el seu "Pam a Pam", deixa la numeració donada pel topògraf. Tan sols afegeix alguna lletra a la numeració bàsica, per clarificar el seu treball.

Hem de dir, però, que ells van treballar amb un volum d'unes 600 agulles i roques, nosaltres anem pel camí de triplicar aquesta xifra. Concretament en Josep Rigol, ja ha passat de les 1000 ascensions. Vol dir això que els plantejaments actuals son diferents dels de Semir i Barberà, i si ens volem aclarir entre tots, hem de donar un número a cada agulla, roca, contrafort o cota. I ens hem submergit en aquesta tasca.

Intentarem explicar aquí, el criteri que seguim. Respectem totes les numeracions de Semir i Barberà. A partir d'aquí hem començat a donar els números de les cinc primeres centenes -del 1 al 599- que van quedar sense agulla i seguim, a partir del 600 , agafant la muntanya com una unitat. També respectem els buidats de guies i revistes que hem fet. Exemple, Dani Brugarolas, en la seva guia "Escalades als Frares Encantats", dóna al Melindro, sense numerar, el 105 bis, nosaltres el deixem com a 105b.

Amb aquests criteris farem una numeració preventiva, que quan haguem completat, publicarem en aquest mateix Bloc, per que tots i podem aportar idees i correccions, i fer-ne posteriorment, una de definitiva.

Foto del plano-guia de Ramon Semir del 1949, amb les agulles numerades