Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

divendres, 13 d’octubre del 2023

EL SOSTRE DE SANT DIMES O DEL MONESTIR - La via que ja no podrem fer...

Fa uns cinc anys, el 2018, vaig tancar, provisionalmente, aquest Bloc. Crisi existencial ? Ausencia d'arguments, de continguts ? Ves a saber...

Ho vaig fer amb un article, amb el mateix títol, que el de avui. Refem, doncs la trajectòria amb  el mateix tema, però amb molta mes informació. 

Gracies en Carles Primo, podem oferir mes dades d'aquella ascensió den Recasens i en Vives, dos xicots de l'Hospitalet, que van crear una vià mítica. Un itinerari que durant un grapat d'anys, ve esdevenir un desitjat per totes les cordades, que aquells temps corríem per la muntanya de Montserrat.

La idea de realitzar la via va sortir de la colla d'escalador del G.E.A.M. que així es deia la secció d'escalada de l'entitat, de la que formaban part: Antoni Vives, Antoni Ribas, Josep Franquet, Josep Ribas i Josep Mª Gorro.











Les dues ressenyes que van aparèixer en dos dels llibres de referència de l'escalada montserratina. El primer al "Pam a pam" de Josep Barberà. La segona, al volum 2 de "Roques, parets i agulles" de Rodés i Labraña.








Les fotos son de l'any 1962 en que es va completar tota la via. 
Quan va acabar l'obertura del sostre, per finalitzar la part superior, es vàren posar dos elektrons de 20 m., per estalviar-se de passar el sostre, cada vegada que s'anava a la part superior a treballar.
Els de les fotos son en Toni Vives i en Josep Franquet. Els artífex de completar l'ascensió.


Fotos d'una repetició -anònima- del 1966, on s'aprecia la immensitat i el bon equipament del sostre, per treballar amb doble corda, sense frecs i facilitar-ne la sortida. Una feina ben feta.


Foto, d'aquells temps, amb el grup que, mes o menys, va treballar en l'a via.
A la fila superior, els del de la dreta son l'Antoni Vives i l'Anton Ribas. A la inferior, a la dreta, assegut, en Josep Franquet.


                     En una trobada, l'any 1992, en Josep Ribas, Antoni Grima, Ton Ribas i Antoni Vives. 
                     Pels vells "roquers" - montserratins, per descomptat- sembla que no passen els anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada