Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

dimecres, 21 de març de 2012

El Serrat del Penitent

Dintre d'aquest gran "forat negre" que és el Montserrat del sud-est -es com l'anomenem nosaltres- que va des del serrat de la Pastereta, fins el torrent de Santa Maria i limitant al nord amb la regió de Tebes. Hi ha  cinc llargues serres que fracturen la muntanya de nord a sud: Cap de les CanalsSerrat dels Monjos, Serra Llarga, Serrat de Sant Joan i Serrat del Penitent.
Transversalment, o sia d'est a oest, hi ha el Serrat de les Garrigoses, les seves altes parets que donen al   sud, son ara molt visitades.
Del Serrat del Penitent, el situat mes a l'oest, es del que'ns ocupem en aquest article. Com els altres serrats i com en general tota aquest sector sud-est la muntanya, si feu una ullada a mapes i guies, observareu que si situen molts pocs noms, i en general, trobarem poca informació. Les darreres realitzacions dels escaladors a la serralada de les Garrigoses, els contraforts de Codolosa i sota la Llisa, prop de Collbató i les exploracions d'algunes agulles dels Clots de Misser i Lladerns, per part dels germans Masó, en son l'excepció.
Es així doncs, que ens hem "atrevit" a nomenar les agulles d'aquest serrat del Penitent, de la part superior concretament, la que va des del pas de la Mallenquera, fins el camí vell de Collbató a Montserrat (on fa un canvi de 90º) a l'entrar a les vessants de Font Seca.
Vàrem fer l'itinerari en descens, però es pot fer perfectament en sentit contrari.
Des dels pas de la Mallenquera, pugem o flanquegem per l'esquerra, la Miranda de Sant Joan (nª 712), seguint l'esquena del serrat, aviat descobrim el Miranda de Sant Pere (nº 623) , magnífic mirador sobre el clot del mateix nom, al que divideix amb dos brancals. Tan sols per la perspectiva sobre la part sud de la muntantanya, ja val la pena fer l'ascensió d'aquest fàcil, ample i espectacular cim.

Miranda de Sant Pere (nº 623)  un mirador excepcional a 989 m.
 Seguim per l'esquerra el serrat, ja que per la dreta (oest) veureu diferents contraforts i agulles que formen la capçalera del clot de Lladerns. Aviat arribem a la cota 966 m., es el capdamunt del que anomenem roca de Santa Caterina (nº 974). Desgrimpar amb atenció, per l'esquerra, fins sobre de les restes de l'antiga cisterna, al costat, descobrim la gran balma, amb la Cova del Penitent !Quin lloc mes solitari i encantador... i quin mirador privilegiat¡
Al gravat antic observareu, al fons i al damunt, l'agulla del Mirador de Sant Joan i al darrera, el pas de la Mallenquera 
Seguim baixant, amb tendència a l'esquerra i aviat som sobre les dues primeres agulles del serrat: L'Ausies Marc (nº 975) i una mica en sota, la Janot Martorell (nº 976). Desgrimpant una canal d'herbes arribem a sota les agulles. Aquí hem posat un para-bol pel rap-pel i un altre a mitja tirada, pels que facin l'itinerari de pujada. Curta baixada i estreta cresta per pujar a l'agulla Joan Fuster (nº 977), la més maca del serrat.
Hi ha un para-bol, en la rampa rocosa, a la dreta de l'agulla, per rap-pelar (25 m.) i evitar l'embardissada  per les canals herboses.
Arribem al peu d'una carena de tres agulles, que podem flanquejar per la base. Agulla Eliseu Climent (nº 978), agulleta Clara-Simó (nº 979) i agulla Ferran Torrent (nº 980).
El darrer coll ens porta fins el cim de l'última de totes, l'agulla Ovidi Montllor (nº 981) que tanca aquesta curta i enlairada carena rocosa.
Un turó rocós, ja de caire molt planer, al que anomenem Roca d'en Raimón (nº 982), serà el darrer abans d'arribar al cim del turó dels Penitent (nº 983). Un petit arbre i un pedró ens marquen el cim.
La roca d'en Raimon (nº 982) i El turó del Penitent (nº 983)
D'aquí surt, a ponent vers el sud, la curta carena que culmina sobre el grup de la Roca Llisa (que hem descrit en una altre entrada d'aquest bloc). A la dreta, la descendent carena ens deixarà, plàcidament, al mateix camí que des de Collbató, puja la Monestir de Montserrat i que tots coneixem com el Camí Vell.
En aquesta darrera foto -tirada des del Camí Vell, passat el grup de la roca Llisa, prop del serrat de la Guardia- s'observen be les agulles d'aquest serrat del Penitent, en algun cas la perspectiva ens amaga el cim d'alguna d'elles..
Un bon terreny per explorar i bons esperons per obrir. L'agulla del Sostre (nº 637), la cita Barberà en el seu "Pam a pam" (pag. 292), l'hem deduit per les explicacions que dona.
Per finalitzar direm que ens ha semblat oportú dedicar aquestes agulles a alguns escriptors valencians, forjadors de la nostra llengua i per tant de la nostra identitat.
Aquesta travessa va ser realitzada per Francesc Dominguez d'Esparraguera i Xavier Varela i Manuel Punsola de Mataró. Era el dia 17 de març del 2012.

3 comentaris:

  1. Un bon treball després d'una sortida i arribada a Collbató! Després de passar-hi vàries vegades resulta que es diu el Pas de la Mallenquera! Força interessant també el gravat de Santa Caterina!

    ResponElimina
  2. Molt interessants les explicacions, ja que m’agrada Montserrat i descobrir els seus racons. Felicitats pel bloc!

    ResponElimina
  3. Xevi, ho he trobat en el plano de Joan Cabeza del 1909, el situa ben bé al damunt del Serrat del Penitent i a pesar de que tinc les meves reserves -el plano es molt primitiu- com molt be saps, no hi cap mes pas entre Tebes i l'Artiga Alta, ja que el serrat ho barra tot.
    Gracies Pere, fem el que podem per anar destriant i divulgant la gran quantitat de racons de la muntanya que encara estan en el clar-obscur. Gracies per animar-nos.
    Com sempre oberts a les posibles correcccions.

    ResponElimina