Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

divendres, 6 d’abril del 2012

Els Tossals de les Garrigoses i una nova via d'escalada: L'esperó de l' "Arc-en-Ciel"

Sobre el poble de Collbató, hi ha el bonic conjunt dels Tossals de Les Garrigoses. Una serra que alça la seva impressionant paret Sud, sobre les Coves del Salnitre, les més conegudes i visitades del massís. Per l'oest la flanqueja el torrent de la Font Seca i per l'est, l'inmens Torrent Fondo, que la separa del Serrat dels Monjos.
L'activitat dels escaladors a la zona, es relativament recent. Ens explica Luis Alfonso en el seu "Montserrat-Cara Sud", que foren M. de las Heras, J. Coronado i A. "Coco", qui obriren la via "Yosemite", la primera de la zona, que ara no es pot fer per culpa d'un despreniment. Era a principis del 1981. Fou quasi deu anys després, que Armand Ballart i Koki Gassiot, obriren la "Picnic", ja sobre les parets del Serrat dels Monjos que s'alça a l'altre costat  del Torrent Fondo. A partir de les hores, noves vies s'han anat traçant, sobre aquestes meridionals parets. Bon refugi per cordades que busquen el solet i l'aventura, en el mesos freds de l'any.

Hem consultat, els nostres habituals mentors -Cabeza, Semir, Barberà i Ribera- per situar els quatre cims principals de la serralada. I hem arribat a la seguen conclusió. Amb el nº 499, Semir va tindre que allargassar les seves possibilitats, i  repartir-lo entre el Cap de les Canals i les Garrigoses. Hem deixat doncs numerats aquests quatre Tossals de la seguen manera: 499g - Tossal Occidental, 499j - Tossal Oriental, 499h - Tosal de Boirafua i 499i - Tossal del Torrent Fondo.

El serrat de les Garrigoses, vist des del nord i des del sud
Queden pels seus flancs i crestes, multitud de petites agulles, que anirem situant en properes "entrades" del Bloc. Per sort moltes d'elles ja ascendides i divulgades. Li resten a aquestes parets, encara moltes possibilitats. Contrades excel·lents per aventurers i descobridors convulsius.

499g-Tossal Ocidental - Esperó de l' "Arc-en-Ciel"

                                                                               Foto de l'Àngela Llop
Ja sabeu que aquest no es un Bloc on publiquem vies d'escalada, però quan son els "nens", els meus es clar, que han obert una nova via i m'han acompanyat a "descobrir" les penjades canals d'aquesta serra, just es que faci una excepció. Aquí teniu doncs la síntesis d'aquest nou itinerari.
A la part somital dels Tossal Occidental de les Garrigoses, hi ha un grup d'esperons, que presenten atractives líneas d'escalada. El de més a l'esquerra de tots, a més, suporta un atrevit arc natural, visible des del Camí Vell, pujant de Collbató, a l'alçada del darrer revolt, abans d'endinsar-te a la canal de la Font Seca.

Dos moments de l'escalada del 2ón llarg.
L'aproximació l'hem de fer des del "xiringuito" sota l'ermita de La Salut. Agafem el camí de la Font Seca, primer i després un corriol que  porta a la Cova Gran. Uns metres abans d'arribar, começem a pujar per una canal herbada, i un centenar de metres mes amunt, ens enfilem a l'esperonet rocós de l'esquerra, que ens portarà pràcticament fins el peu de la via.
Tres llargs de corda a fil d'esperó (III - IV/V - IV), flanquejant l'arc natural per l'esquerra, ens portaràn fins el camí transversal, que ens retornarà al Camí Vell.
En aquest punt, per sobre del camí, hi ha un esperó rocós, equipat amb espits, que podem seguir fins el cim del Tossal Occidental (Ignorem qui els va col.locar).
No ha quedat material a la via. Portar lo habitual, bagues i tascons, es col·loquen bé,







Oriol i Faust Punsola, al peu de la via.
Van obrir aquest itinerari el dissabte 11 de juny.
Un bonic dia de primavera
del 2011.

7 comentaris:

  1. Bon treball i ben documentat. Heu publicat la ressenya a 'Vèrtex'? O a 'Muntanya'? ... O a 'Cingles'?
    Algunes coses que no queden prou clares: la punta 499i no és la mateixa que has marcat en la visió des del nord que des del sud! A més, suposo que el Torrent Fondo i la Canal del Pas de la Panxa són el mateix element orogràfic, és a dir, la mateixa vall!
    Finalment, les agulles que jo anomeno les Desenganxades estan a la punta 499j vista des del nord però no és la mateixa que la assenyalada des del sud. El dia de la boira, amb en Francesc i la Victòria, vam pujar a la punta 499g (des del nord) que tampoc és la mateixa que la marcada des del sud. Ep! Que vaig estar-hi aquest dissabte i vaig fer fotos! Caldrà revisar-ho sobre el terreny!
    Salut!

    ResponElimina
  2. Collons qu'in lio, amb les g i les j
    Segons jo, i ja ho comprobarem, ho tinc bé. Hi ha de més el 499j, ja que al quedar enrrera, suposo que Semir no li va posar, o no la va veure. La visió des del nord, es, per a mí, definitiva.
    El torrent Fondo, separa Garrigoses de Monjos. En canvi la canal del Pas de la Panxa, separa el dos Tossals més orientals de les Garrigoses.
    Efectivament les agulles estan a la 499j, fixat que es on acaba la canal del Gat... Tenim feina a repassar. Ja hi tornarem.
    Amb els nanos, varem a nar a la 499g, per jo intercalo la 499j, per no tocar la primitiva numeració de Semir i Barberà.

    ResponElimina
  3. Ei! es veu interessant la via, molt estètica i agosarada, quin pont de roca més sorprenent, aguanta? pel que sembla sí oi? haurem d'anar a tastar aquesta obertura dels teus fills! Felicitats

    ResponElimina
  4. Era per explorar aquest tram de paret. Es solitari,bonic i original.
    Gracies jaume

    ResponElimina
  5. Hola,
    Magnific pont de roca!
    Diria que la Yosemite està refeta per escaladors de Manresa.
    Felicitats per aquest blog tant nostre!
    Amadeu

    ResponElimina
  6. Los spits del espolón final corresponden a la vía dels 172 anys, que transcurre a la derecha de esta. Si me podéis enviar una reseña más detallada de esta nueva, me haréis un favor y la podré incluir en la nueva guía que estoy preparando.
    Amadeu, si me puedes decir quién reparó la Yosemite, me interesa mucho.
    Gràcies a tots.

    ResponElimina
  7. Gracies Amadeu, precisament l'originalitat de la via es el pont, un detall més que ens ofereix el nostre inconmensurable Montserrat.

    Luichy, hem preocupo de la ressenya i te l'enviaré per correu intern. Una abraçada

    ResponElimina