El divendres, 18 de maig del 2012, es presentava una nova entitat, la Secció Excursionista del Centre Cultural La Massa de Vilassar de Dalt. Per magnificar la dada, s'inaugurava una exposició dedicada als germans Estorach , aquesta nissaga d'escaladors de qui ens ocupavem en l'entrada anterior. No podiem faltar-hi.
 |
| En Francesc i la Maria Estorach, en mig de la gent que assistí a l'inauguració i homenatge |
 |
| Rap-pels a l'Agulla dels Pollegons i la Boleta del Portell Estret i escalada a la Cadireta d'Agulles |
A la presentació de l'acte pel President del Centre Cultural, es passa a la plat fort de la festa, aquests dos personatges, autèntics mites de l'escalada catalana, de 92 anys en Francesc i 85 la Maria, micròfon en ma, passaren a contestar les preguntes dels presents a l'acte. Ens féren reviure aquelles pujades al Pedraforca amb el carrilet dels ferrocarrils Catalans i els camions de carboners "...arribavem a la muntanya, mes negres que els conductors", per aconseguir "primeres" a les parets nord del massis. "...a les hores treiem tots els ferros, eren temps difícils i no hi habia diners per material" "...per nosaltres era un sacrilegi deixar res a la via, ara tot es ple de ferros, es pot pujar, sense por de caure per qualsevol lloc... l'escalada ja no és el que era, s'assembla més a un exercici de gimnàstica...." "...¿foradar la pedra per posar-hi ferros? ni pensar-hi!, no ens semblava ètic..."
 |
| Pont tirolès entre les dues Bessones - Francesc, Josep i Maria Estorah - Rap-pel a la Bola de la Partió |
 |
| Amb en Miquel Sala dels Científics de Mataró - Amb el President dels Excursionistes Vilassarencs - Els Presidents de les Federacions Catalana i Espanyola també foren presents a l'acte. |
Creiem que se'ls hi deu un gran homenatge de tota l'escalada catalana, nosaltres posem el nostre gra de sorra llançant aquesta proposta. Espero que els "blocaires" recolliu el testimoni i ajudeu a divulgar-lo.
Les fotos antigues son de l'exposició, no us estigueu de visitar-la, val la pena. Info a 667285965 o www.lamassaccv.org
Un bon record per aquests pioners, encara amb el cap tan clar!
ResponEliminaVaig disfrutar com un berro, Jaume, va ser una tarda-nit inoblidable.
ResponEliminaEt recomano passar a veure l'expossició
Manel et superes constantment, estic d´acord amb tu, es mereixen un homenatge per tota la seva trajectoria i aportació a l´escalada catalana. Varen saber afrontar i superar les limitacions i dificultats tant economiques com materials,i foren autodidactes i especialment autosuficients; a mes, sorprenentment varen fotografiar la majoria d´escalades, creant un arxiu fotografic unic en el temps, estem parlant de fa 75 anys.
ResponEliminaHe anat a petar en el teu blog tot buscant informació per la xarxa sobre els germans Estorach ,divendres també vaig ser-hi a Vilassar de Dalt a la inauguració de l’exposició fotogràfica,va ser una tarda xulissima .
ResponEliminaEndavant amb el teu blog Manel ,m’agrada’t molt de trobar-lo .
Benvingut Xavi, m'en alegro que estiguessis a Vilassar, aquets personatges s'ho mereixen. Si ets de Vilassar i tens manera de saber el nom del President del nou centre, t'agrairia que m'el passessis, per enviar-li aquesta info i altre que publicaré.
ResponEliminaNO soc de Vilassar Manel,soc de El Masnou,tot i que a Vilassar de Dalt i tinc bons companys,en quan el nom del President del centre,crec que es diu Toni Osta.
ResponEliminaun homenatge fantàstic. Enhorabona
ResponEliminaHola Susi, benvinguda a la "agulletes cròniques"
ResponEliminaEns agrada que t'agradi. Eren uns cordada fantàstica, els veus i sents i quedes al.lucinat. Quina generació d'escaladors !!!
Manuel, sobre la construcció de la serra de SAnt Joan que resta molt a prop de la capella, baixant la mataixa cresta crec? es diu la ermita del niño Jesús i penso que va ser construida quan els seguidors del P. Estanislao Llopart (el vivia a la Santa creu) van fer retirs a la muntanya aprofitant les baumes. Varen també construir la de Gorros, la cova del penitent o la Arunachala al torrent del Pont. Felicitats!!! hi ha gent Monserratina que no le hen reconegut la seva feina que sigui això un petit homenatge. Fins aviat.
ResponElimina