Foto: Nona Delgado - Col.laboradors del Bloc: Xavier Varela - Miquel Sala - David Duran de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

dimecres, 7 de maig de 2014

Una nova dracera del poble del Bruc al refugi Vicenç Barbé


Jo suposo que antigament, quan el funcionament agrícola del poble del Bruc era molt actiu  -això fou fins a les mitjanies del segle XX-  aquest tram de camí que hem recuperat, devia de ser de trànsit habitual. Clar que a les hores no devien de ser tan actives les pistes que hi donen accés, fetes pel trànsit de tractors.
Hem de pendre la pista, que passa pel costat nord del torrent de l'Illa, en direcció a can Salses o al refugi Vicenç Barbé. Deixem el trencall, de la masia de can Salses, i seguim el camí del refugi.
Uns minuts més amunt, trobem a ma esquerra, l'entrada dels camps de la masia de can Rovira i seguint entre camps d'oliveres, trobem, a ma dreta, al trencall del camí del Vermell del Xincarró, on hi ha el pal indicador.
Seguim durant un centenar de metres aquest cami i de seguida veiem, a ma esquerra, l'entrada de l'estreta dracera, el motiu d'aquest article. Pedró de senyalitsació amb marca groga.
Direcció oest, ens endinsem en el corriolet, esporgat recentment, que si tenim atenció i no perdem les marques grogues, ens portarà fins la pista, fora d'us, que prové de la pista principal del refugi i acaba en una torrentera amb canyissar, on hi ha l'entrada del camí de les Carbessines. Que tanbé hem esporgat recentment.
Però, una cinquentena de metres abans d'arribar, al torrent i canyissar, veiem a ma esquerra un corriolet que s'enfila pel llom de la pista, ben marcada l'entrada per un gran pedró.
Començem a remuntar-lo i ens portarà fins el repeu del contrafort del turó de la Diablera, on és ben visible l'agulleta de l'Arlet, mirant a l'oest, amb una bona i desafiant placa, li vàrem posar el número 1067.

La pujada pel vesant sud-oest del contrafort, es dreta, però es deixa fer bé. El tram final, a tocar de la pista, la van netejar recentment, els empleats del parc, el que facilita enormement el pas.
La pista, direcció nort, ens portarà fins el trencall de la pista de la Diablera, amb le troç final que ens porta fin el coll de pallers. Fins aquí, sense presses, hi hem pujat amb 1 hora des del poble del Bruc.
Amb 1/2 horeta més, seguint el camí del torrent de les Boïgues, arribarem al refugi Vicenç Barbé.

3 comentaris:

  1. Ja que es tornat a començar no paris, temia que fos mort.
    Tots estem pendents d'aquesta bona feina.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gracies company, m'animes, hi han hagut altres questions que reclamaven la meva atenció. Miraré d'anar publicant...

      Suprimeix
  2. Por si fuera interesante o de utilidad para ti, para tus compañeros de rutas o para los lectores de tu web, tengo publicado el siguiente blog:
    plantararboles.blogspot.com.es
    Un manual sencillo para que los amantes de la naturaleza podamos reforestar, casi sobre la marcha, sembrando semillas producidas por los árboles y arbustos autóctonos de nuestra propia región.
    Salud,
    José Luis Sáez Sáez

    ResponSuprimeix