Quan acabem un grup d'agulles, es barregen la satisfacció amb el dubte. ¿Tindrem totes les dades que s'han publicat? ¿Hi han hagut actuacions que es desconeixen? ¿Hem posat la toponímia correcta?. Es com una gran escalada pirinenca, darrera la placa de granit, pot existir la fissura que porta a la ruta correcte... Però, correm el risc allà i continuem fent-ho aquí. No ens cansarem de dir-ho, envieu-nos dades i corregirem. Acceptem, esportivament, la discrepància. Bé, prou dubtes i anem per feina...
* * *
De les altes carenes de Santa Magdalena, es desprenen varis serrats, un d'ells és el del Penitent, que salta el camí Vell de Montserrat, i es perd a les fondalades del torrent de Santa Caterina. D'aquest serrat ens n'ocuparem àmpliament més endavant.
A la cota, aproximada, dels 790 m. hi ha un turó rocós, que hem anomenat Turó del Penitent -el marcarem adequadament- i se'n desprèn una derivació del serrat, al sud, que acaba en el grup de la Roca Llisa.
 |
| Foto del llibre de R. Ribera (Pag. 99) |
Petites roques i agulles, ben orientades al sol i amb moltes possibilitats. Ramon Ribera, en el seu llibre "Camins i canals de Montserrat" (1975) deixa el Llençol i la roca dels Polls ben situades. Josep Barberà, en el "Pam a Pam", situa i parla de la Roca Llisa. Alfonso i Buxó en el "Montserrat-Cara Sud", rematen la feina, publicant un recull de vies, i batejen el sector de sobre el Llençol com a Bestiari Musical, al que nosaltres li hem donat el nº 921.
La via d'escalada mes antiga que si coneix es la Oller-Selicke-Càmara, oberta el 27 d'abril del 1969, a la cara sud de la Roca Llisa.
.jpg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada