Gran treball el que va fer en Dani Brugarolas amb la seva guia "Escalades als Frares Encantats" (Edit. Cossetània - 2002). Però nosaltres que ens mirem les roques i parets amb un altre dimensió, una mica apartats de la fissura, l'aresta o el parabol (Encara en diem burils...) hem explorat aquestes roques abandonades pel bell mig de la regió. Quantes possibilitats guarda encara per futures generacions!
De sota La Punta d'en Campanilles (nº 116), direcció sud, es desprèn una petita carena que comença al Gallifol (nº 118), segueix la roca 167, que hem batejat com a Roca del Forat i la roca de les Balmes (nº 128). D'aquestes en parla en Brugarolas a la guia. De les altres, en resta un misteri en ascensions... Nosaltres ens hem limitat a fotografiar, batejar i numerar-les.
Per cert, a l'altre costat del camí que va del refugi a coll de Porc, hi ha tres turonets -bon mirador per aquestes agulles- Semir els hi va donar número a dos d'ells, el nº 133 l'anomanem turó del Sr. López, el nº 134 turó del Sr. Rigol i al tercer, sense numerar, però ben visible, li donem el nº 937 i el bategem turó del Parc Natural, ja que els senyors López i Rigol, son els darrers Directors del Parc Natural de Montserrat. Per raó senzilla al Sr. Jordi López el vam conèixer esmorzant dalt d'aquest turó. Un home que camina molt per Montserrat, un bon montserratí.
Molt interessants aquestes panoràmiques amb les agulles identificades, calen estudiosos com vosaltres per què no restin en l'oblit molts noms d'agulles i turons. M'he permès de posar un enllaç del teu blog al meu. Aniré llegint amb interès !
ResponEliminaSense problemes, son per dibulgar, polemitzar,
ResponEliminaconfrontar coneixaments i si cal, corretgir.
Els evidents forats que han quedat en la toponímia, es per que els escaladors no hi han arribat. Si algú descobreix noves parets en alguna foto !A per elles...¡ No cal posar fileres d'espits una al costat de l'altre, hi ha molt de terreny per descobrir.