Si hi ha un nom que acredita unes agulles, es el d'aquesta curta serra que és desprenen del Montgròs (nº 217), en direcció est, desfullant-se com a "plecs d'un llibre" (metaforicament parlant).
La travessa dels Plecs l'atribuim a C. Balagué, P. Bosquets, L. Balagué i J. Tarragó, el dia 13 de juliol del 1942, arriben fins el cim del Plec Superior.
Es el 1950, que Torras i Nubiola, pugen al Plec Superior (nº 223), el darrer i més esvelt, per la canal de la cara Sud.
La via que ha esdevingut, la "clàssica" del Plecs, es "l'aresta Arcarons" al Plec Superior, que puja pel costat de la canal de la Torras-Nubiola. L'obriren S. Martínez, A. Ballart, J. Borrut i M. Homs el primer de novembre del 1978.
També es Armand Ballart, acompanyat de Anna Massip, P. Barthere i J.C. Grisú, els que obriren l'esvelta Directa Sagitari per la foradada cara est del Plec Superior.
Son Salvador Ubach i Pere Rincón, qui pugen per primera vegada al Plec Inferior (nº 729), per la canal de la cara sud, progressant fins el Plec Superior per l'aresta i canal nord. L'anomenen "Via Vendrell", era l'any 1969.
No cal dir que hi han moltes més vies obertes, concretament totes les arestes sud, han estat escalades. Hem destacat, al nostre criteri, les més interessants, per antiguitat o per bellesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada