Si un dia nítid, pugeu a Sant Pau Vell, a la caiguda de la tarda -sobre tot a primavera o tardor- el sol resant de la posta, us donarà una visió rogenca de Montserrat. A les hores, totes i cada una de les agulles, que avoquen les seves vessants a l'oest, formant aquesta meravellosa paret, es mostraran en tota la seva pètria visió.
La seva conquesta fou tardana i lenta. Citarem algunes de les vies primitives, seguint una perspectiva de la paret, de dreta a esquerra.
A la Portella Inferior (nº 18), el 1958, Jaume Cerdà i un grup d'amics, escalen l'aresta oest, a la que bategen via GAM, i que ha esdevingut una clàssica.
La evident xemeneia entre les dues Sabines (nº 21-22), l'obren J. Santacana i J. Vendrell l'any 1950
La evident xemeneia entre les dues Sabines (nº 21-22), l'obren J. Santacana i J. Vendrell l'any 1950
El 22 de maig del 1949, Llacuna, Company i Estaper, escalen El Sabre (nº 198) per la xemeneia esquerra, es la via Original. Dos anys mes tard, el 24 de juny del 1951, la mateixa agulla es escalada per una cordada mítica: Torras-Nubiola-Capeta, que pugen per la xemeneia oposada.
El Punyalet (nº 199), queda amagat, confonen-se amb els contraforts del Senatxo. Son Joan Miquel Dalmau (autor de la darrera guia d'aquesta regió) i Josep Figols, qui el 9 de setembre del 1973, el descobreixen i obren la via Club Alpí Sabadell.
La Figuereta (nº 34) es vençuda per aquesta vesant per Torras i Nubiola el 8 d'agost del 1951, aprofitant la gran llastra adossada a l'agulla.
A la cara oest de La Bandereta (nº 37), el juny de 1952, Vendrell, Surinyac i Ventura, obren la via Ven-Suri-Ven. I en la mateixa agulla, el 23 de maig del 1958, Jaume Cerdà i Jordi Riera, obren la Cerdà-Riera, una gran clàssica montserratina. Bellesa, llargada i ambientació, en son les seves constants.
Per completar aquest recull, cal incloure la via Barrufets, que obriren el 6 d'octubre del 1979, Remi Brescó, Albert Gòmez i Pere Roca, a la bonica i espectacular paret de La Palangana (nº 38).
Aquesta darrera via marca la transició entre dues èpoques, en aquesta paret.
Tres guies d'escalada, s'han escrit sobre aquesta zona de Les Agulles, la més occidental del massis.
El 1972, Josep Mª Rodés i Ferran Labraña, obren la seva serie de cinc guies sobre Montserrat, amb aquesta regió (Publicacions de l'Abadia de Montserrat). Absolutament esgotada aquesta, el 1991, Vicenç Roig cubreig el vuit, amb una nova guia editada per Pleniluni. Finalment, l'any passat, 2011, Joan Miquel Dalmau, publica la darrera guia d'escalades de la regió. Acurada i complerta, imprescindible per coneixa-la profundament.
Molt bona feina! curiosa agulla el Punyalet, la via CAS me l'apunto a veure si l'anem a fer i li fem honor al Club Alpí Sabadell de la meva entitat.
ResponEliminaSi vas a la botiga d'esports "El balcó de la Lluna" a la plaça del mercat de Monistrol, hi trobaràs en Joan Miquel Dalmau, va obrir la via i ha escrit la darrera guia. Gran sabadallenc i gran persona, don-li records.
ResponElimina