L'altre dia, fent una caminada per les Garrigoses, draçera de Fra Garí i els contraforts de sota La llisa, una amiga, la Victòria, hem deia: "Montserrat, es com un trencaclosques (en similitud neo-idiomàtica: "puzle"), s'ha d'encaixar una peça amb l'altre per anar-lo entenent".
Evidentment, es així. No es poden desenganxar les agulles d'un costat de torrent de les de l'altre costat. Si no intüim que el Trencabarrals s'enfronta amb la Panxa del Bisbe, no veurem que la Vall Mala, es un important accident que les uneix amb dues.
El mateix passa amb aquesta gran agulla que anomenem la Palangana (nº 38) i la Canal del Ninet, son el punt d'unió entre dues grans parets: la Nord i l'Oest de les Agulles.
Tot encapçalat pel Ninet (nº 293), una estranya agulla, que els germans Estorach, es van cuidar d'escalar el 12 d'octubre del 1946.
Un dia, agafeu una corda, no calen més de 10 mts, un parell de bagues i pugeu aquesta canal. Veureu encara moltes possibilitats de descoberta. Una grimpada ecològica, però interessant. Qui sap qui van ser els primers d'enfilar-si!. La va reequipar fa un parell d'anys en Pere Giró de Vilafranca, no hi manca res.
El 1977, Herrera, Dalmau i R. i J. Oriol, pugen per l'esperó de l'esquerra de la canal, seguint l'evident successió de contraforts, fins l'Espatlla del Ninet (nº 874)
Territori que també descobrien Remi Brescó i A.G. Picazo, el 1990, obrint la bonica aresta oest de la Saca Petita (nº 40), que comença dintre de la mateixa canal. Ben visible, de perfil, a la fotografia
Per tancar direm que hem batejat el Contrafort del Ninet (nº 892). J.M. Dalmau, en la seva guia d'escalades (pag. 294) cita un intent per la cara oest (del 2011) si els seus realitzador l'acaben, seria la 1ª ascensió d'aquesta roca.
Per tancar direm que hem batejat el Contrafort del Ninet (nº 892). J.M. Dalmau, en la seva guia d'escalades (pag. 294) cita un intent per la cara oest (del 2011) si els seus realitzador l'acaben, seria la 1ª ascensió d'aquesta roca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada